L’actual model de productivitat del PTGAS no mesura el rendiment real, sinó el descontentament dels usuaris davant instal·lacions deficients, falta de personal, normatives impopulars o simples vendettas personals. La UPV mesura serveis heterogenis amb enquestes homogènies de satisfacció, i a més de forma col·lectiva, adulterant l’avaluació de l’acompliment individual, a la qual sempre ha d’estar lligat un complement de productivitat.
Si parlem del repartiment, les unitats que ja han aconseguit l’excel·lència es veuen perjudicades per les millores d’unes altres, perquè es tracta d’un joc de suma zero que premia la millora, no el mantenir-se. I dins de la mateixa unitat el repartiment es basa en un biaix inacceptable: quan la unitat obté bona nota, la direcció cobra més; quan és dolenta, la direcció continua cobrant més («la banca sempre guanya»).
Finalment, el personal que ha estat de baixa mèdica es veu penalitzat, però els diners que deixa de guanyar no es reparteix entre la seua unitat (que va mantenir a flotació el servei) sinó que es distribueix entre tota la plantilla… i segurament la més beneficiada serà la direcció d’alguna altra unitat.
Per això, des d’STEPV exigim la revisió completa de la fórmula de càlcul de la productivitat del PTGAS, l’eliminació de les enquestes de satisfacció com a indicador únic, l’avaluació de l’acompliment individual i l’aplicació d’un repartiment lineal dins de cada unitat sense privilegis jeràrquics.